Sant Guillem eremita per Antonio de Pereda (ca. 1640) (Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando) | |
Nom original | (fr) Guillaume de Gellone |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (fr) Guillaume d'Aquitaine 750 ↔ 755 Borgonya? |
Mort | 28 maig 813 Sant Guilhèm dau Desèrt (França) |
Sepultura | Sant Guillem del Desert |
Activitat | |
Ocupació | cap militar |
Ocupador | Carlemany |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
duc, monjo | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Beatificació | Venerat des de la seva mort |
Canonització | 1066 , Roma nomenat per Alexandre II |
Pelegrinatge | Sant Guilhem del Desert |
Festivitat | 28 de maig |
Iconografia | Com a soldat o coronat, pregant |
Patró de | Campins |
Altres | |
Títol | Vescomte Duc |
Família | Guillèmides |
Cònjuge | Cunegunda Guitburga |
Fills | Bernat de Septimània () Gerberga () Cunegunda Heribert () Teodoric III d'Autun () Gaucelm () Berà () Cunegunda |
Pares | Teodoric I d'Autun i Auda de França |
Germans | Adalelm d'Autun Teuduí d'Autun dona Wilhelmide |
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806). El 806 va abdicar i es va retirar a fer vida religiosa, i fundà el monestir de Sant Guilhem del Desert, on va morir. Va ser venerat com a sant i el 1066 va ser canonitzat. És conegut com a Guillem d'Aurenja, Guillem d'Aquitània, Guillem de Gel·lona[1] o sant Guillem de Tolosa.